El títol d’aquest programa argentí vol referir-se al fet que nosaltres, la societat, ens situem al mig del mitjans; “en el medio de los medios”.
Primerament, ens aporta un seguit de definicions que designen la televisió com un mitjà de comunicación, una eina social, que ens genera opinió, que ens forma i ens educa. Allò indispensable perquè una idea pugui ser televisada és que ha de ser d’actualitat.
Seguidament, el programa fa un repàs ràpid de la història de la televisió, de la qual destacarem que, als anys 50, aquesta només era present en bars, on hi havia aglomeracions de gent al voltant d’aquesta. Als anys 60, neixen un gran nombre de canals (com "canaltrece") i la televisió comença a estar a l’avast de l’àmbit familiar.
La televisió es cuida de confirmar realitats suposades. Cada un dels diferents canals, escullen quines informacions donar, quina importància donar-los a cada una d’elles i com presentar-les. Les empreses televisives en són les encarregades. Tot i que poden haver-hi diferents programes com informatius, telenovel·les, artístics, policíacs, etc., tots ells són un reflex de la realitat; i és per això que tenen petites variacions quan són reproduits en altres països que no és l’original.
L'audiència pot desxifrar-se a partir d'enquestes. El "prime time" d'Argentina, és a dir, quan hi ha un nombre més gran de persones amb la televisió encesa, és entre les vuit del vespre i les dotze de la nit. El rating (audiència d'un programa respecte el nombre de ciutadans) és important sempre i quan l'objectiu del programa sigui obtenir un benefici. A l'hora d'emetre i rodar un programa, s'ha de tenir en compte a quin sector social es vol arribar.
"En el medio" finalitza afirmant que la televisió és insaciable i que, sobretot, hem de tenir sempre present que els mitjans de comunicació trien allò que volen explicar-nos.
Penso que aquest programa sí que podria relacionar-se amb la televisió europea i, més en concret, amb l'espanyola; perquè al cap i a la fi, tota la televisió és una empresa i, com a tal, té un objectiu: obtenir beneficis per poder invertir en altres programes i així créixer com a cadena. Probablement, el "prime time" d'Europa ha de ser per sota de l'establert a Argentina, i el d'Espanya, una mica superior, ja que a partir de les nou del vespre comencen els informatius i molts espectadors van més tard de les dotze a dormir. A més, també és un important mitjà de comunicació i formatiu.
Opino que el programa sintetitzava bé el que hem après a classe sobre la televisió. Bàsicament, m'ha impactat la definició de la televisió com un mirall, perquè és ben cert que ens retransmet tot allò que nosaltres som, i suposo que per això ens agraden un tipus de programes o uns altres; perquè no tots som iguals, i n'hi ha de diversos per tothom, de manera que d'una forma o altra, la televisió és un reflex de nosaltres, un reflex de la realitat, moltes vegades matatizada o creada, però semblant a la nostra.
L'audiència pot desxifrar-se a partir d'enquestes. El "prime time" d'Argentina, és a dir, quan hi ha un nombre més gran de persones amb la televisió encesa, és entre les vuit del vespre i les dotze de la nit. El rating (audiència d'un programa respecte el nombre de ciutadans) és important sempre i quan l'objectiu del programa sigui obtenir un benefici. A l'hora d'emetre i rodar un programa, s'ha de tenir en compte a quin sector social es vol arribar.
"En el medio" finalitza afirmant que la televisió és insaciable i que, sobretot, hem de tenir sempre present que els mitjans de comunicació trien allò que volen explicar-nos.
Penso que aquest programa sí que podria relacionar-se amb la televisió europea i, més en concret, amb l'espanyola; perquè al cap i a la fi, tota la televisió és una empresa i, com a tal, té un objectiu: obtenir beneficis per poder invertir en altres programes i així créixer com a cadena. Probablement, el "prime time" d'Europa ha de ser per sota de l'establert a Argentina, i el d'Espanya, una mica superior, ja que a partir de les nou del vespre comencen els informatius i molts espectadors van més tard de les dotze a dormir. A més, també és un important mitjà de comunicació i formatiu.
Opino que el programa sintetitzava bé el que hem après a classe sobre la televisió. Bàsicament, m'ha impactat la definició de la televisió com un mirall, perquè és ben cert que ens retransmet tot allò que nosaltres som, i suposo que per això ens agraden un tipus de programes o uns altres; perquè no tots som iguals, i n'hi ha de diversos per tothom, de manera que d'una forma o altra, la televisió és un reflex de nosaltres, un reflex de la realitat, moltes vegades matatizada o creada, però semblant a la nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada