Aquesta imatge va
ser presa per Robert Capa el 5 de setembre
de 1936
durant la Guerra Civil Espanyola. Mostra el moment precís de la mort de Federico Borrell García, un soldat
republicà
anarquista.
Per tant, ens acosta a una temàtica de caràcter bèl·lic. Aquesta fotografia es
va convertir en el símbol de la Guerra Civil en països com Anglaterra, França o
Estats Units.
Si ens centrem en
l’anàlisi denotatiu, la imatge té un format horitzontal, presentant la quietud
del moment en què el soldat cau, fent servir un pla sencer d’aquest. Fora de
camp podríem imaginar-nos que s’hi troba la persona que ha disparat i,
possiblement, la resta de soldats dels dos bàndols.
El centre d’interès
de la composició es troba a l’esquerra, representat amb el milicià. Hi trobem
dues línies dominants; la primera, vertical, marcada pel personatge i, la
segona, marcada pel terreny horitzontal lleugerament inclinat. La composició que
ha triat l’autor per presentar-nos la fotografia és mitjançant la regla de
terços. La orientació o mirada del personatge es dirigeix cap a la dreta, on hi
ha un espai aire que representa la procedència del tret. Per tan, el pes visual
es troba col·locat a l’esquerra.
L’angulació de la
imatge és en tres quarts, ja que no veiem ni la frontalitat ni el perfil del
soldat. La llum podria ser del matí, que enfoca de ple al personatge i provoca
una ombra rere seu.
Centrats en l’anàlisi
connotatiu, observem un alt grau d’iconicitat; és a dir, representa la
realitat. Semànticament parlant, la imatge és complexa; tot i que, alhora, és
senzilla pel fet que només apareix un element. També afirmem que és monosèmica
perquè si tenim coneixements de l’espai temporal, la imatge només podrà ser
interpretada d’una sola manera. Al mateix temps, és cert que les emocions seran
diferents segons la persona que observi la fotografia, depenent del bàndol al
qual es mostra a favor o depenent del seu grau de tolerància. Endinsant-nos en
l’època de la Guerra Civil, la imatge presenta originalitat; trenca amb les
imatges bèl·liques típiques.
Les funcions de
les imatges serien, per una banda, informativa, ja que ens presenta un fet real
i; per altra, expressiva, ja que causa una emoció.
La lentitud a l’hora
de la caure i el prat desèrtic on se situa l’acció, representen el codi gestual
i escenogràfic de la imatge. El cromatisme es presenta en blanc i negre, i la
fotografia no va acompanyada de text.
Personalment, la
imatge m’impacta fortament, degut al moment que expressa i a la manera com ho
expressa; ja que s’hi veu la fallida del moment concret en què rep un tret. Em
sorprèn la vestimenta del soldat, perquè podria semblar més aviat roba de
carrer casual que no pas vestimenta per anar a la guerra. Per últim, em genera
curiositat el fet de no saber què hi ha més enllà de l’enquadrament que ha
triat l’autor.
Per concloure, és
una imatge que presenta la mort d’un milicià en blanc i negre, il·luminada
frontalment i amb un espai monòton al fons.
