Películ·la 3: Matrix



Matrix és una pel·lícula de ciència-ficció en què Neo, un intrús que esdevé l'escollit, ha de combatre contra els agents per alliberar les persones connectades al món de les màquines.

Aquest fragment és l'escena en què Neo ha de decidir si despertar-se a la realitat o seguir formant part del somni i conèixe'l. Al principi hi predominen els plans zenitals de la tempesta al carrer i de les escales de l'interior de l'edifici, que transmeten inseguretat.

Els moviments lliures de càmera segueixen els personatges fins que aquests s'asseuen. Aleshores, es van combinant els primers plans dels dos conversants, amb talls en sec, amb l'objectiu de crear un ritme. Fora de camp trobaríem aquell que no té el torn de paraula. Durant aquesta conversa, hi ha dos plans generals en els quals s'hi veuen els dos personatges alhora, fet que convida a ser conscient de les reaccions d'un i de l'altre; comparar la tranquil·litat d'un amb la tensió de l'altre.

A l'hora d'escollir la pastilla, és molt interessant el pla detall que es realitza de les ulleres de sol, que causa superioritat del qui les duu i, on s'hi veu reflectida l'acció de Neo. La il·luminació ve donada per la llum artificial de l'interior de la cambra i els colors són tènues. La banda sonora acompanya l'acció fins que els dos interlocutors es troben; tot i que durant la seqüència va remarcant els moments de suspens. El fragment conclou amb els trons de tempesta.

Pel·lícula 2: Der Name Der Rose



Dar Name Der Rose (El Nom de la Rosa) és una pel·lícula basada en la novel·la homònima d'Umberto Eco. Narra la investigació de la mort d'alguns dels monjos d'una abadia de l'Edat Mitjana.

Aquest fragment és l'escena final de la pel·lícula, en què el protagonista ha de decidir entre seguir el seu mestre o quedar-se amb la noia. El tràveling frontal enrere del principi mostra l'avançament del cavall cap a l'espectador i, el tràveling frontal endavant, mostra com l'animal s'acosta a la noia. Els primers plans dels personatges, la composició clàssica en ell i la composició de tres terços en ella (ja que mira cap amunt), descriuen les expressions dels rostres; combinant-se amb el pla sencer del mestre que s'allunya. Aquesta alternança vol simbolitzar les dues opcions que el noi té a l'abast. La il·luminació és difusa degut a la boira. Hi abunden els colors freds, que signifiquen la malenconia de l'acomiadament.

Una fosa en blanc (boirina) divideix les dues seqüències. Aquesta última és un gran tràveling cap enrere que ens mostra el recorregut dels personatges i, finalment, el paisatge que els envolta. La banda sonora té una gran importància en la primera part, acompanyant el moment de suspens. En la segona part, la veu de l'home, ja gran, conclou el relat donant-nos els últims detalls.

COMENTARI D'UN FRAGMANENT DE PEL·LÍCULA.

Pel·lícula 1: Citizen Kane




Citizen Kane (Ciutadà Kane) és una pel·lícula en què el periodista Jerry Thomson busca tots els mitjans per narrar la vida de Charles Foster després de la seva mort.

Aquest fragment és una escena on hi veiem la discussió del protagonista i la seva dona. La primera presa filmada en pla detall del diari ens mostra la causa dels fets. El picat constant en la figura femenina ajaguda i el contrapicat en l'home, puntualitzen la importància de cada un d'ells en un marc escènic comú. Els  plans mitjos dels dos personatges es van combinant, excepte un moviment lliure de càmera en el moment en què ell agafa el que li entrega el noi que ha trucat a la porta i torna per obrir el sobre. La il·luminació prové dels grans finestrals i d'una suposada llum artificial de l'estança.

Destaca la rapidesa del muntatge per tal de crear tensió en l'escena. Hi ha un petit tràveling ascendent quan el protagonista s'acosta a la dona, fet que causa la petitesa d'ella. Per últim, l'ombra que provoca la figura masculina en la seva muller, deixa ben clar qui és el personatge autoritari, qui mana.

El color groc