Pel·lícula 2: Der Name Der Rose



Dar Name Der Rose (El Nom de la Rosa) és una pel·lícula basada en la novel·la homònima d'Umberto Eco. Narra la investigació de la mort d'alguns dels monjos d'una abadia de l'Edat Mitjana.

Aquest fragment és l'escena final de la pel·lícula, en què el protagonista ha de decidir entre seguir el seu mestre o quedar-se amb la noia. El tràveling frontal enrere del principi mostra l'avançament del cavall cap a l'espectador i, el tràveling frontal endavant, mostra com l'animal s'acosta a la noia. Els primers plans dels personatges, la composició clàssica en ell i la composició de tres terços en ella (ja que mira cap amunt), descriuen les expressions dels rostres; combinant-se amb el pla sencer del mestre que s'allunya. Aquesta alternança vol simbolitzar les dues opcions que el noi té a l'abast. La il·luminació és difusa degut a la boira. Hi abunden els colors freds, que signifiquen la malenconia de l'acomiadament.

Una fosa en blanc (boirina) divideix les dues seqüències. Aquesta última és un gran tràveling cap enrere que ens mostra el recorregut dels personatges i, finalment, el paisatge que els envolta. La banda sonora té una gran importància en la primera part, acompanyant el moment de suspens. En la segona part, la veu de l'home, ja gran, conclou el relat donant-nos els últims detalls.