divendres, 27 de novembre del 2015

Películ·la 3: Matrix



Matrix és una pel·lícula de ciència-ficció en què Neo, un intrús que esdevé l'escollit, ha de combatre contra els agents per alliberar les persones connectades al món de les màquines.

Aquest fragment és l'escena en què Neo ha de decidir si despertar-se a la realitat o seguir formant part del somni i conèixe'l. Al principi hi predominen els plans zenitals de la tempesta al carrer i de les escales de l'interior de l'edifici, que transmeten inseguretat.

Els moviments lliures de càmera segueixen els personatges fins que aquests s'asseuen. Aleshores, es van combinant els primers plans dels dos conversants, amb talls en sec, amb l'objectiu de crear un ritme. Fora de camp trobaríem aquell que no té el torn de paraula. Durant aquesta conversa, hi ha dos plans generals en els quals s'hi veuen els dos personatges alhora, fet que convida a ser conscient de les reaccions d'un i de l'altre; comparar la tranquil·litat d'un amb la tensió de l'altre.

A l'hora d'escollir la pastilla, és molt interessant el pla detall que es realitza de les ulleres de sol, que causa superioritat del qui les duu i, on s'hi veu reflectida l'acció de Neo. La il·luminació ve donada per la llum artificial de l'interior de la cambra i els colors són tènues. La banda sonora acompanya l'acció fins que els dos interlocutors es troben; tot i que durant la seqüència va remarcant els moments de suspens. El fragment conclou amb els trons de tempesta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada