Marca Sartphone: Samsung Galaxy Trend ·Té càmera posterior (principal) i
frontal (secundaria)? Sí, les dues ·Tenen les mateixescaracterístiques? No ·Resoluciósensor en Megapixels? 5 megapíxels (posterior) · Tipus de Sensor? ·Oberturade diafragma en nombre f?
...f/2.2 , f/2.0, f/1.9,... ·Distància focal (tipus d’objectiu)? ·Tipus de lents? ·Té estabilitzador òptic? ·Zoom? Sí ·Flash? Sí, LED. ·Iso? Sí ·Balanç de blancs? Sí ·Macro? ·Panoràmica? Sí ·Interfície
I opcions automàtiques i manuals? Sí, les dues ·Té opció HDR? No. · Formatsdelsarxiusd’imatges? JPG ·Altres. La resolución de la càmera frontal és
VGA (adaptador gràfic de vídeo)
Remenant les fotocòpies de la matèria per escollir una pel·lícula per veure, vaig trobar aquesta: How to lose a guy in 10 days. El tràiler oficial, adjuntat al final del redactat, va cridar-me l'atenció. Després d'invertir temps buscant-la, vaig aconseguir trobar la pel·lícula en castellà (Cómo perder a un chico en 10 días) a internet.
How to lose a guy in ten days és una comèdia romàntica del 2003 dirigida per Donal Petrice als Estats Units. És protagonitzada per Kate Hudson i Matthew McConaughey.
L'argument es basa en un joc d'interessos. Andie Anderson (Kate Hudson) és una periodista que aspira a escriure columnes sobre política o el medi ambient. Malgrat tot, treballa per la revista "Composure" de moda i relacions amoroses. Per aconseguir escriure sobre la temàtica que ella prefereixi, l'Andie ha de redactar un article sobre "Com perdre un noi amb 10 dies", realitzant tots aquells comportaments que els nois detesten de les noies en una relació. A la vegada, Benjamin Barry (Matthew McConaughey) s'ha endinsat en un repte amb el seu cap de l'agència publicitària en la qual treballa. Li ha dit que és capaç d'enamorar a una noia amb tan sols deu dies i portar-la a la festa de l'empresa. Si ho aconsegueix, podrà publicitar una important companyia de diamants. Així doncs, els dos joves es coneixen i cada un d'ells actua tenint en compte els seus propis interessos.
Fins gairebé al final de la pel·lícula, no descobriran les intencions de l'altre. El que no tenien previst és que s'acabaran enamorant mútuament i, finalment, lluitaran per deixar la feina de banda, ser sincers amb l'altre i començar una relació.
La pel·lícula va resultar-me interessant pel fet que es van intercalant el dia a dia d'ella i d'ell. L'espectador, des del primer moment, sap quina en porta de cap cada personatge i és còmic veure les diferents reaccions després de cada cita perquè obviament ells entenen menys la situació a mesura que va avançant la trama. Així doncs, el muntatge en paral·lel que decideix realitzar el director, em sembla molt acertat.
Recordo una escena que va sorprendre'm perquè, personalment, no va ser creïble. Al començament de la pel·lícula, es veu en Ben que arriba a la feina i els explica als seus amics com va amb l'Andie. Es treu la samarreta i es comença a posar les mànigues d'una camisa. Aleshores, apareix un pla que enfoca els dos amics parlant i, posteriorment, altre cop en Ben. Aquesta vegada, però, ens adonem que ja té la camisa posada i els botons d'aquesta, cordats. Considero que som davant d'un error de continuïtat ja que l'espectador perd la noció del temps que ha transcorregut fins que apareix el noi amb la camisa ja cordada.
El treball dels actors ha estat molt curós i el director ha aconseguit que l'espectador es familiaritzi amb l'espai perquè les escenes transcorren en un conjunt de llocs que es van repetint. Globalment, la pel·lícula m'ha fet passar una molt bona estona. La recomano. La tornaria a veure en versió original.
