COMENTARI DENOTATIU I CONNOTATIU D'UNA IMATGE: "Mort d'un milicià"

Aquesta imatge va ser presa per Robert Capa el 5 de setembre de 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. Mostra el moment precís de la mort de Federico Borrell García, un soldat republicà anarquista. Per tant, ens acosta a una temàtica de caràcter bèl·lic. Aquesta fotografia es va convertir en el símbol de la Guerra Civil en països com Anglaterra, França o Estats Units.

Si ens centrem en l’anàlisi denotatiu, la imatge té un format horitzontal, presentant la quietud del moment en què el soldat cau, fent servir un pla sencer d’aquest. Fora de camp podríem imaginar-nos que s’hi troba la persona que ha disparat i, possiblement, la resta de soldats dels dos bàndols.

El centre d’interès de la composició es troba a l’esquerra, representat amb el milicià. Hi trobem dues línies dominants; la primera, vertical, marcada pel personatge i, la segona, marcada pel terreny horitzontal lleugerament inclinat. La composició que ha triat l’autor per presentar-nos la fotografia és mitjançant la regla de terços. La orientació o mirada del personatge es dirigeix cap a la dreta, on hi ha un espai aire que representa la procedència del tret. Per tan, el pes visual es troba col·locat a l’esquerra.

L’angulació de la imatge és en tres quarts, ja que no veiem ni la frontalitat ni el perfil del soldat. La llum podria ser del matí, que enfoca de ple al personatge i provoca una ombra rere seu.

Centrats en l’anàlisi connotatiu, observem un alt grau d’iconicitat; és a dir, representa la realitat. Semànticament parlant, la imatge és complexa; tot i que, alhora, és senzilla pel fet que només apareix un element. També afirmem que és monosèmica perquè si tenim coneixements de l’espai temporal, la imatge només podrà ser interpretada d’una sola manera. Al mateix temps, és cert que les emocions seran diferents segons la persona que observi la fotografia, depenent del bàndol al qual es mostra a favor o depenent del seu grau de tolerància. Endinsant-nos en l’època de la Guerra Civil, la imatge presenta originalitat; trenca amb les imatges bèl·liques típiques.

Les funcions de les imatges serien, per una banda, informativa, ja que ens presenta un fet real i; per altra, expressiva, ja que causa una emoció.

La lentitud a l’hora de la caure i el prat desèrtic on se situa l’acció, representen el codi gestual i escenogràfic de la imatge. El cromatisme es presenta en blanc i negre, i la fotografia no va acompanyada de text.

Personalment, la imatge m’impacta fortament, degut al moment que expressa i a la manera com ho expressa; ja que s’hi veu la fallida del moment concret en què rep un tret. Em sorprèn la vestimenta del soldat, perquè podria semblar més aviat roba de carrer casual que no pas vestimenta per anar a la guerra. Per últim, em genera curiositat el fet de no saber què hi ha més enllà de l’enquadrament que ha triat l’autor.

Per concloure, és una imatge que presenta la mort d’un milicià en blanc i negre, il·luminada frontalment i amb un espai monòton al fons.