"PS. I love you" és una pel·lícula de l'any 2007, dirigida per Richard LaGravense i escrita per aquest mateix juntament amb Steve Rogers. Està basada en una novel·la de Cecelia Ahern que duu el mateix nom que la pel·lícula. Tracta el tema del drama i ens l'explica des del punt de vista d'una noia relativament jove que ha quedat vídua.
L'estructura argumental s'inicia amb la vida diària del matrimoni protagonista. S'explica com, ràpidament, superaven les discussions ja que l'amor entre ells era més gran que qualsevol obstacle. Però, accidentalment, ell mor de càncer cerebral i la vida de la noia canvia completament. Es mostra aïllada dels seus familiars i amics fins que, el dia del seu 30è aniversari, rep per correu una petita ràdio des de la qual, la veu d'ell, li diu que rebrà una carta cada mes amb indicacions per seguir endavant. Totes finalitzen amb la mateixa postdata, PD: T'estimo. La pel·lícula narra com ella torna a obrir-se a la vida amb l'ajut d'ell i com va superant, a mesura que passa el temps, les dificultats que se li plantegen respecte el treball laboral, l'amor o l'amistat.
La noia juga un paper clau en l'argument, i és que aquest l'acompanya durant l'any posterior a la mort del seu marit. Ell, per la seva banda, és qui la guia a crear aquest argument; per tant, probablement sense l'intervenció del marit, ella no hagués pogut continuar endavant.
Aquest argument no em recorda a cap altra pel·lícula ni novel·la; de fet, em sembla força interessant i original el fet de donar-li importància al recorregut que fa ella gràcies a les cartes, que no pas a la pròpia mort d'ell. Complementàriament, seria més comú trobar-nos amb un relat que comença als inicis de la relació amorosa de la parella i acaba amb la mort d'ell; però no és així. Va captivar-me el llibre i, posteriorment, també ho ha fet la pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada