À BOUT DE SOUFFLE (Al final de l'escapada)

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA:

Director: Jean-LUc Godard
Productor: Georges De Beauregard
Guionista: Jean-Luc Godard
Música: Marcial Solal
So: Jacques Maumont
Fotografia: Raoul Coutard
Muntatge: Cécile Decugis
Maquillatge: Phuong Maittret
Protagonistes: Jean-Paul Belmondo, Jean Seberg i Daniel Boulanger
País: França
Data d'estrena: 1960
Gènere: Drama romàntic
Duració: 89mins

ARGUMENT:

Michael Poiccard és un exfigurant de cinema que roba un cotxe a Marsella per tal de poder arribar a París. Durant el viatge, mata a un motorista de la policia, fet que no impedeix que segueixi el seu trajecte. Un cop a París, roba diners a una amiga i busca a Patricia, una noia burgesa americana. Per treure's uns diners, ven el New York Herald Tribune. Aspora a matricular-se a la Sorbona. Viu una relació amorosa amb la jove americana i creu haver trobat la llibertat. El que ell ignora és que la policia l'està buscant per la mort del motorista. La noia, per aconseguir que ell no estigui prop seu, decidex denunciar-lo a la policia. El protagonista, abatut per les persecussions, cau a terra, sense alè.

IMPORTÀNCIA DINS LA HISTÒRIA DEL CINEMA:

"Al final de l'escapada" és una pel·lícula representativa de la Nouvelle Vague, un moviment cinematogràfic dins el qual hi destaca el director de la nostra pel·lícula: Jean-Luc Godard. 

L'impacte que va tenir aquest film al món del cinema va ser, en gran part, degut a la manera com Jean-Luc presenta el seu punt de vista en el que va ser el seu gran primer treball. A més, dirigeix la història sense ocultar homenatges a cineastes que admira com, per exemple, Preminger. Alguns dels aspectes que han caracteritzat aquesta pel·lícula són la ruptura del raccord, ja que desapareix la preocupació per mantenir el raccord entre dos plans consecutius; l'ús del so real, l'ús d'elements narratius en cartells del carrer, per exemple; i finalment, és cinema d'autor,és a dir, el protagonista no duu a terme grans missions sinó que els problemes són de tipus psicològic i sorgeixen dins seu.

Jean-Luc, igual que Merville, proposava un llenguatge visual atrevit, insolent, amb el qual va aconseguir un gran valor narratiu de la imatge.