Miniaturas de realidad
El fragment que tenim al davant forma part de
l’assaig de Susan Sontag anomenat Sobre
la fotografia, on reflexiona sobre què comporta la fotografia dins la
societat. Va ser publicat l’any 1975 i, posteriorment, en espanyol, l’any 2005. L’autora
va néixer l’any 1933 a Nova York, en el si d’una família d’arrels jueves, i fou
una excel·lent novel·lista i assagista, pensadora i crítica de la societat
nord-americana del moment.
Susan ens situa el fragment en un context filosòfic
com és el Mite de la Caverna de Plató; amb el qual compara el món de les
imatges amb el món irreal de la caverna, apostant pel fet que la societat
segueix empresonada dins. La mirada fotogràfica, per tant, canvia els conceptes
vistos des de l’interior de la caverna.
Diferencia la imatge cinematogràfica de la
fixa, de manera que aquesta última també pot ser designada com un objecte, ja
que pot emmagatzemar-se com qualsevol altre. Ens cita Godard per demostrar-nos
que les imatges fotografiades són una màgia falsa i que, realment, són
experiències capturades.
Per últim, afirma que fotografiar és
apropiar-se d’allò que s’ha fotografiat. Una imatge pot ser una arma de poder, d’informació.
Tot el que sabem de llocs llunyans a nosaltres és gràcies a les fotografies;
que, a més, ens mostren com era el passat. Les imatges són més impactants que
no pas l’escriptura; són miniatures de la realitat que poden pertànyer a
cadascú de nosaltres.
Jo opinio que textos com aquest haurien d'expandir-se per la societat, perquè no som conscients del que les imatges
signifiquen en un món com el d’avui en dia. Moltes vegades, inconscienment,
relacionem la fotografia amb la realitat. Com diu l’autora, la imatge només és
un objecte, un retall de la realitat que ens enduem, aplanada. La realitat, en
canvi, és tan àmplia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada