El racó de Cultura Audiovisual

divendres, 27 de novembre del 2015

Películ·la 3: Matrix

Matrix és una pel·lícula de ciència-ficció en què Neo, un intrús que esdevé l'escollit, ha de combatre contra els agents per alliberar les persones connectades al món de les màquines.

Aquest fragment és l'escena en què Neo ha de decidir si despertar-se a la realitat o seguir formant part del somni i conèixe'l. Al principi hi predominen els plans zenitals de la tempesta al carrer i de les escales de l'interior de l'edifici, que transmeten inseguretat.

Els moviments lliures de càmera segueixen els personatges fins que aquests s'asseuen. Aleshores, es van combinant els primers plans dels dos conversants, amb talls en sec, amb l'objectiu de crear un ritme. Fora de camp trobaríem aquell que no té el torn de paraula. Durant aquesta conversa, hi ha dos plans generals en els quals s'hi veuen els dos personatges alhora, fet que convida a ser conscient de les reaccions d'un i de l'altre; comparar la tranquil·litat d'un amb la tensió de l'altre.

A l'hora d'escollir la pastilla, és molt interessant el pla detall que es realitza de les ulleres de sol, que causa superioritat del qui les duu i, on s'hi veu reflectida l'acció de Neo. La il·luminació ve donada per la llum artificial de l'interior de la cambra i els colors són tènues. La banda sonora acompanya l'acció fins que els dos interlocutors es troben; tot i que durant la seqüència va remarcant els moments de suspens. El fragment conclou amb els trons de tempesta.

Pel·lícula 2: Der Name Der Rose

Dar Name Der Rose (El Nom de la Rosa) és una pel·lícula basada en la novel·la homònima d'Umberto Eco. Narra la investigació de la mort d'alguns dels monjos d'una abadia de l'Edat Mitjana.

Aquest fragment és l'escena final de la pel·lícula, en què el protagonista ha de decidir entre seguir el seu mestre o quedar-se amb la noia. El tràveling frontal enrere del principi mostra l'avançament del cavall cap a l'espectador i, el tràveling frontal endavant, mostra com l'animal s'acosta a la noia. Els primers plans dels personatges, la composició clàssica en ell i la composició de tres terços en ella (ja que mira cap amunt), descriuen les expressions dels rostres; combinant-se amb el pla sencer del mestre que s'allunya. Aquesta alternança vol simbolitzar les dues opcions que el noi té a l'abast. La il·luminació és difusa degut a la boira. Hi abunden els colors freds, que signifiquen la malenconia de l'acomiadament.

Una fosa en blanc (boirina) divideix les dues seqüències. Aquesta última és un gran tràveling cap enrere que ens mostra el recorregut dels personatges i, finalment, el paisatge que els envolta. La banda sonora té una gran importància en la primera part, acompanyant el moment de suspens. En la segona part, la veu de l'home, ja gran, conclou el relat donant-nos els últims detalls.

dimarts, 24 de novembre del 2015

COMENTARI D'UN FRAGMANENT DE PEL·LÍCULA.

Pel·lícula 1: Citizen Kane

Citizen Kane (Ciutadà Kane) és una pel·lícula en què el periodista Jerry Thomson busca tots els mitjans per narrar la vida de Charles Foster després de la seva mort.

Aquest fragment és una escena on hi veiem la discussió del protagonista i la seva dona. La primera presa filmada en pla detall del diari ens mostra la causa dels fets. El picat constant en la figura femenina ajaguda i el contrapicat en l'home, puntualitzen la importància de cada un d'ells en un marc escènic comú. Els plans mitjos dels dos personatges es van combinant, excepte un moviment lliure de càmera en el moment en què ell agafa el que li entrega el noi que ha trucat a la porta i torna per obrir el sobre. La il·luminació prové dels grans finestrals i d'una suposada llum artificial de l'estança.

Destaca la rapidesa del muntatge per tal de crear tensió en l'escena. Hi ha un petit tràveling ascendent quan el protagonista s'acosta a la dona, fet que causa la petitesa d'ella. Per últim, l'ombra que provoca la figura masculina en la seva muller, deixa ben clar qui és el personatge autoritari, qui mana.

dimarts, 10 de novembre del 2015

El color groc

dimarts, 20 d’octubre del 2015

COMENTARI DENOTATIU I CONNOTATIU D'UNA IMATGE: "Mort d'un milicià"

Aquesta imatge va ser presa per Robert Capa el 5 de setembre de 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. Mostra el moment precís de la mort de Federico Borrell García, un soldat republicà anarquista. Per tant, ens acosta a una temàtica de caràcter bèl·lic. Aquesta fotografia es va convertir en el símbol de la Guerra Civil en països com Anglaterra, França o Estats Units.

Si ens centrem en l’anàlisi denotatiu, la imatge té un format horitzontal, presentant la quietud del moment en què el soldat cau, fent servir un pla sencer d’aquest. Fora de camp podríem imaginar-nos que s’hi troba la persona que ha disparat i, possiblement, la resta de soldats dels dos bàndols.

El centre d’interès de la composició es troba a l’esquerra, representat amb el milicià. Hi trobem dues línies dominants; la primera, vertical, marcada pel personatge i, la segona, marcada pel terreny horitzontal lleugerament inclinat. La composició que ha triat l’autor per presentar-nos la fotografia és mitjançant la regla de terços. La orientació o mirada del personatge es dirigeix cap a la dreta, on hi ha un espai aire que representa la procedència del tret. Per tan, el pes visual es troba col·locat a l’esquerra.

L’angulació de la imatge és en tres quarts, ja que no veiem ni la frontalitat ni el perfil del soldat. La llum podria ser del matí, que enfoca de ple al personatge i provoca una ombra rere seu.

Centrats en l’anàlisi connotatiu, observem un alt grau d’iconicitat; és a dir, representa la realitat. Semànticament parlant, la imatge és complexa; tot i que, alhora, és senzilla pel fet que només apareix un element. També afirmem que és monosèmica perquè si tenim coneixements de l’espai temporal, la imatge només podrà ser interpretada d’una sola manera. Al mateix temps, és cert que les emocions seran diferents segons la persona que observi la fotografia, depenent del bàndol al qual es mostra a favor o depenent del seu grau de tolerància. Endinsant-nos en l’època de la Guerra Civil, la imatge presenta originalitat; trenca amb les imatges bèl·liques típiques.

Les funcions de les imatges serien, per una banda, informativa, ja que ens presenta un fet real i; per altra, expressiva, ja que causa una emoció.

La lentitud a l’hora de la caure i el prat desèrtic on se situa l’acció, representen el codi gestual i escenogràfic de la imatge. El cromatisme es presenta en blanc i negre, i la fotografia no va acompanyada de text.

Personalment, la imatge m’impacta fortament, degut al moment que expressa i a la manera com ho expressa; ja que s’hi veu la fallida del moment concret en què rep un tret. Em sorprèn la vestimenta del soldat, perquè podria semblar més aviat roba de carrer casual que no pas vestimenta per anar a la guerra. Per últim, em genera curiositat el fet de no saber què hi ha més enllà de l’enquadrament que ha triat l’autor.

Per concloure, és una imatge que presenta la mort d’un milicià en blanc i negre, il·luminada frontalment i amb un espai monòton al fons.